“Cal cremar-ho tot i començar de nou”

Jesús, Pau X, Josep (Avalots), Raül (Redbanner) i Rome (Segona opció) han provocat un incendi. Les flames han tingut com a resultat un disc que s’anomena Ingovernables, un treball que han penjat a Internet fa unes setmanes i que ja suma quasi 3000 reproduccions i més de 600 descàrregues. Parlem amb Raül, el cantant piròman de Fok.
— D’on surt Fok?
— La idea apareix fa un parell d’anys, amb la fi d’Avalots. Ells volien fer quelcom nou i vam començar el Jesús (bateria) i jo. Després s’hi van sumar el Josep (guitarra) i el Pau (baix). Ens reuníem per fer versions i no ens dèiem ni Fok ni res. Va ser un procés que es va allargar sis o vuit mesos. La idea era fer una cosa nova, trobar un registre diferent a Avalots i Redbanner.
— Al disc hi trobem punk rock però hi ha altres registres.
— El que buscàvem és el que es pot escoltar als sis primers temes: nosaltres en diem Fok’n'roll i que cadascú li digui com vulgui. La primera part del disc no és tan punk rock com els temes que van del 7 a l’11.
— A Declaració d’intencions: ingovernables, que és la darrera cançó, dieu que no heu inventat el rock. Què ha inventat Fok?
— Res. Està tot inventat. Amb això, el que volem fer és una petita denúncia. Ara hi ha molta tendència a la rumba i el mestissatge, que sembla que siguin l’única música que es fa a Catalunya. Sembla que tota la gent escolti aquests estils i s’ignora el circuit de rock, que mai no ha deixat d’existir, porta molt de temps als escenaris i no desapareixerà. La frase “no hem inventat el rock” no és pretensiosa i només diu que Fok no fa pop ni rumba.
— Parleu de consumisme, d’elitisme, d’explotació, d’individualisme, … En què us inspireu per escriure les lletres?
— De la mateixa manera que amb la música, també hem intentat fer un reset amb les lletres i treballar-les des d’un vessant no tan polític i militant com feien Avalots o Redbanner. L’enfocament de les lletres de Fok està més relacionat amb un conflicte personal entre l’individu i el món, però la inspiració és la de sempre: repressió policial i control social. Totes les cançons tenen dos títols i son curtes, d’uns dos minuts i escaig. Utilitzar dos conceptes semblants als títols de les cançons te un motiu. Telekaspa: full equip, per exemple, presenta aquest títol perquè la cançó parla de la televisió escombraria i perquè la música va a tot drap. Paralel·lismes: amnèsia, per la seva part, parla de l’amnèsia que pateix la gent que va arribar a Catalunya als anys 60 i 70 i que ara rebutja –algunes persones– la immigració actual. Per tant, la lletra també parla d’un paral·lelisme.
— La música és una eina indispensable per arribar a la gent i intentar que les persones canviïn d’opinió o de mentalitat respecte la societat tant injusta què vivim?
— És una de les eines. També hi ha altres eines molt bones per aconseguir això, com la informació alternativa, el dia a dia al carrer o als casals populars. Crec que la música és una eina que tenim a l’abast i que amb el tipus de música que fem podem arribar sobretot a la gent jove i transmetre unes idees, unes denúncies o unes formes de pensar. En el cas de Fok, les lletres també poden donar pas a diferents interpretacions, perquè no són lletres estrictament militants, sinó que parlen de coses que li poden passar a qualsevol persona. Evidentment, amb la música, es poden canviar mentalitats. La nostra manera de militar és la creació d’aquesta banda i l’activitat musical.
— Heu apostat per l’autogravació i l’autopromoció del disc. Com ha anat aquesta feina i perquè ho heu fet així?
— Ens hem autoproduït el disc juntament amb en Xavi Cholbi (Eina, Inadaptats) i l’hem gravat als estudis Sonitrons de Molins, rollo punk ràpid: en deu dies! Vam decidir que utilitzaríem el format digital perquè és un mitjà que permet que el disc arribi d’una manera ràpida i efectiva a la gent. L’hem posat a les principals plataformes de música digital: Spotify, iTunes, Deezer, Jamendo, Amazon, etc. Amb això, renuncies a la venda de CD i als seus ingressos, però t’assegures que arribi. Properament, traurem el format CD, però vam pensar que, abans que algú altre el pengi a Internet, el pengem nosaltres mateixos. A més, la distribució física del CD des que surt de la fàbrica fins que arriba als punts de venda és lenta i cara.
— Què cal cremar?
— Tot. Estem en precampanya electoral i cap partit polític no se salva de la corrupció. Ens venen motos, debats, etc. Cal cremar-ho tot i començar de nou.

Entrevista: Setmanari Directa
Font: RXI